{"id":1128,"date":"2021-09-01T12:37:18","date_gmt":"2021-09-01T12:37:18","guid":{"rendered":"https:\/\/museoanton.es\/?page_id=1128"},"modified":"2022-01-13T10:49:11","modified_gmt":"2022-01-13T10:49:11","slug":"qr_int_8","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/museoanton.es\/as\/qr_int_8\/","title":{"rendered":"8.- ESCULTURES DE TEM\u00c1TICA FOLCL\u00d3RICA"},"content":{"rendered":"<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px;\" >\n<h5 id=\"bajar\"><\/h5>\n<\/div>\n<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<h2 style=\"color: #999999; text-align: center;\"><span style=\"color: #ffffff;\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone wp-image-810\" src=\"https:\/\/museoanton.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/8.svg\" alt=\"\" width=\"50\" height=\"50\" \/><br \/>\n<\/span><span style=\"color: #808080;\"><strong>ESCULTURES DE TEM\u00c1TICA FOLCL\u00d3RICA<\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\"><audio class=\"wp-audio-shortcode\" id=\"audio-1128-2\" preload=\"none\" style=\"width: 100%;\" controls=\"controls\"><source type=\"audio\/mpeg\" src=\"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-content\/uploads\/sites\/12\/2022\/01\/int_8as.mp3?_=2\" \/><a href=\"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-content\/uploads\/sites\/12\/2022\/01\/int_8as.mp3\">https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-content\/uploads\/sites\/12\/2022\/01\/int_8as.mp3<\/a><\/audio>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<h6 style=\"text-align: right;\"><a class=\"btn btn-default btn-sm\" href=\"https:\/\/museoanton.es\/as\/qr_int_9\/\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone wp-image-2398\" src=\"https:\/\/3w.museovt.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/flechaQr.svg\" alt=\"\" width=\"55\" height=\"36\" \/><\/a><\/h6>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span lang=\"ES\"> <i class=\"fa fa-deaf fa-2x\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Ant\u00f3n inspir\u00f3se tami\u00e9n nes tradiciones festives d\u2019Asturies. Asina lo amuesen les escultures \u201cFin de la romer\u00eda\u201d y \u201cAntroxu\u201d, que puedes ver nesta sala.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span lang=\"ES\"> <i class=\"fa fa-deaf fa-2x\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Ant\u00f3n inspir\u00f3se tami\u00e9n nes tradiciones festives d\u2019Asturies. Asina lo amuesen les escultures \u201cFin de la romer\u00eda\u201d y \u201cAntroxu\u201d, que puedes ver nesta sala.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div  class=\"one withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span lang=\"ES\"> <i class=\"fa fa-deaf fa-2x\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Ant\u00f3n inspir\u00f3se tami\u00e9n nes tradiciones festives d\u2019Asturies. Asina lo amuesen les escultures \u201cFin de la romer\u00eda\u201d y \u201cAntroxu\u201d, que puedes ver nesta sala.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div  class=\"two_third last withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong> Fin de la Romer\u00eda, 1932<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span lang=\"ES\"> Esta escultura, fundida en bronce a partir del modelu orixinal n\u2019escayola, insp\u00edrase nun dibuxu d\u2019Evaristo Valle, del qu\u2019Ant\u00f3n fixera una copia n\u2019acuarela nel a\u00f1u 1929 y que puedes ver al llau.<br \/>\n\u201cFin de la romer\u00eda\u201d destaca pola facilid\u00e1 cola que l\u2019artista resuelve la composici\u00f3n piramidal, na que\u2019l cuerpu del tamboriteru, de mayor pesu visual, calti\u00e9n l\u2019equilibriu que compensa l\u2019encl\u00edn del gaiteru.<br \/>\nLa obra reflexa aspectos folcl\u00f3ricos de la so tierra ya introduz na producci\u00f3n d\u2019Ant\u00f3n esa nota risondera y burllona amestada a la identid\u00e1 asturiana allegre y festiva.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div  class=\"two_third last withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong> Fin de la Romer\u00eda, 1932<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span lang=\"ES\"> Esta escultura, fundida en bronce a partir del modelu orixinal n\u2019escayola, insp\u00edrase nun dibuxu d\u2019Evaristo Valle, del qu\u2019Ant\u00f3n fixera una copia n\u2019acuarela nel a\u00f1u 1929 y que puedes ver al llau.<br \/>\n\u201cFin de la romer\u00eda\u201d destaca pola facilid\u00e1 cola que l\u2019artista resuelve la composici\u00f3n piramidal, na que\u2019l cuerpu del tamboriteru, de mayor pesu visual, calti\u00e9n l\u2019equilibriu que compensa l\u2019encl\u00edn del gaiteru.<br \/>\nLa obra reflexa aspectos folcl\u00f3ricos de la so tierra ya introduz na producci\u00f3n d\u2019Ant\u00f3n esa nota risondera y burllona amestada a la identid\u00e1 asturiana allegre y festiva.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div  class=\"two_third last withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong> Fin de la Romer\u00eda, 1932<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span lang=\"ES\"> Esta escultura, fundida en bronce a partir del modelu orixinal n\u2019escayola, insp\u00edrase nun dibuxu d\u2019Evaristo Valle, del qu\u2019Ant\u00f3n fixera una copia n\u2019acuarela nel a\u00f1u 1929 y que puedes ver al llau.<br \/>\n\u201cFin de la romer\u00eda\u201d destaca pola facilid\u00e1 cola que l\u2019artista resuelve la composici\u00f3n piramidal, na que\u2019l cuerpu del tamboriteru, de mayor pesu visual, calti\u00e9n l\u2019equilibriu que compensa l\u2019encl\u00edn del gaiteru.<br \/>\nLa obra reflexa aspectos folcl\u00f3ricos de la so tierra ya introduz na producci\u00f3n d\u2019Ant\u00f3n esa nota risondera y burllona amestada a la identid\u00e1 asturiana allegre y festiva.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div  class=\"two_third last withsmallpadding ppb_text\" style=\"padding:30px 0 30px 0;\" >\n<div class=\"standard_wrapper\">\n<div class=\"page_content_wrapper\">\n<div class=\"inner\">\n<div style=\"margin:auto;width:100%\">\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong> Antroxu, 1936.<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9sta ye una de les \u00faltimes escultures que fixo l\u2019artista enantes del so prematuru fallecimientu. Repara na so firma y la fecha inscrites na base.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Nesta obra, fecha en bronce fund\u00edo a partir del modelu orixinal n\u2019escayola que se calti\u00e9n nel Mus\u00e9u, Ant\u00f3n capta una tema folcl\u00f3rica de la so tierra, l\u2019antroxu, que representa dos figures, un home amarut\u00e1u de muyer, y una muyer amarutada d&#8217;home.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Yera com\u00fan na d\u00f3mina que les persones recurrieren a les prendes de ropa que ten\u00eden per casa p\u2019antroxar. Completaben el paxellu con m\u00e1zcares pa tapecer la cara.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>ESCULTURES DE TEM\u00c1TICA FOLCL\u00d3RICA https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-content\/uploads\/sites\/12\/2022\/01\/int_8as.mp3 Ant\u00f3n inspir\u00f3se tami\u00e9n nes tradiciones festives d\u2019Asturies. Asina lo amuesen les escultures \u201cFin de la romer\u00eda\u201d y \u201cAntroxu\u201d, que puedes ver nesta sala. Ant\u00f3n inspir\u00f3se tami\u00e9n nes tradiciones festives d\u2019Asturies. Asina lo amuesen les escultures [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false,"_trash_the_other_posts":false,"editor_notices":[],"footnotes":""},"class_list":["post-1128","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1128"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2617,"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1128\/revisions\/2617"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museoanton.es\/as\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}